BON VIATGE PITBLANC i EL PROJECTE LLEGIR i PARLAR

Recordeu a Pitblanc?

Va ser personatge protagonista durant el primer trimestre del curs, especialment a les aules d'infantil... Doncs...Pitblanc ha continuat amb nosaltres.

També va ser protagonista en el segon trimestre. Vos explique. Primer com personatge de falla infantil.

I cada setmana, portava a les classes d'infantil 3-4 i 5 anys,  unes bosses carregades de jocs i suggeriments per a l'esrimulació de la parla. Dia  a dia les tutores jugaven als jocs que la bossa de Pitblanc manava...

Pitblanc ha continuat al tercer trimestre amb el projecte. 
Esta vegada fent  recomanacions per a pares. 
En un full, amb la seua foto en gran i enmig del pit,  estaven escrits els consells per a les families, perquè l'estimulacio de la parla és tasca de tots els que envoltem als xiquets i xiquetes.

En total han estat  set cartes. Els xiquets les pintaven i doblaven posant tancant-la amb el logotip LLEGIR i PARLAR i també apegaven una imatge relacionada amb el contingut.

Els xiquets i xiquetes eren els encarregats d'explicar als pares o mares iaios o iaies o qualsevol que el volguera escoltar el que deia a la carta i el dibuixet enganxar els servia de referent per a recordar-ho. 

La primera carta va arribar amb un regal, era un iman amb la imatge de Pitblanc per a avisar des del primer moment que en casa havien de fer cas a les cartes i no tirar-les a la brossa. 

L'última carta a casa va arribar amb altre regal iman. Esta vegada  amb el nom de cada xiquet i xiqueta d'infantil. També hi havia per als seus mestres.

I al final... tinguérem una sorpresa! Una sorpresa ben gran.
Pitblanc arribà a cada classe, directe del Pol,  amb una carta contant com estava de content amb els xiquest i xiquetes d'Albaida.

La carta, que hem guardat com un tresor, diu:

Hola xiquetes i xiquets

Com esteu?

Doncs, jo estava allà amb els meus,

i vet aqui que uns pingüins tafaners

rodaven pel magatzem

preguntant coses, com sempre,

i parlant pels descosits,

bé siga en prosa o en vers

però sense fer res de profit.

Jo estava ja cansat d'escoltar-los

i de jugar pel magatzem,

ja estava fart de no fer res

i tenia ganes d'aventures...

Quan de sobte, vingué un vent inclement,

d’aquells que creen història

i em vaig dir fent un bufit:

-Si no em falla la memòria

a Albaida... quan vulga... tinc llit!

Pensat i fet, jo, Pitblanc

que estic sempre a punt per viatjar,

aprofitant el fort vent

em vaig ajuntar amb un núvol amic

i vaig iniciar trajecte.

El núvol em va acompanyar molt de tram

i vaig acabar vora la mar.

I després de dies i dies nedant

vorejant moltes ciutats,

de nou vaig pujar al nuvol amic,

que em seguia pel cel i

en passar prop d'Albaida,

vaig veure a la mestra Mariló

que em coneixia des que havia nascut

i em va dir amb filosofia:

-Xe, Pitblanc, cap on vas tu?

Com que era una mica maga,

em va llançar una corda

perquè em pogués agafar...

i ja em teniu,

descendint ací, a Albaida,

per la corda, en vertical.

I tot seguit... Pitblanc va entrar per la porta.

 Fins sempre Pitblanc, este curs ho hem passat requetebé amb tu!