Els alumnes d'Audició i Llenguatge (diverses edats, diverses dificultats d'aprenentage) vàrem treballar el curs passat 2016-2017 un projecte anomenat:
Que bonic que va quedar i quant que els agrada als xiquets recordar els contes treballats! Els tenim encara a l'aula d'Ai L perqyè els agrada fulljar-los de tant en tant.
El
projecte consistia en que un personatge anomenat Cuenti periòdicament portava a
classe contes d’educació emocional.
CUENTITIS
o malats per contar contes.
Era un
projecte en xarxa.
I els
alumnes d'Albaida que treballaren el projecte vàren ser estos:
La idea
era treballar totes les escoles els mateixos contes i cadascú anava fent
activitats adaptades al seu curs o nivell d’alumnat. Nosaltres, a l’Elias Tormo, segons conte i segons alumne fèiem
diverses coses: lectura controlant la respiració, comprensió oral i lectora,
articulació de paraules, morfosintaxi, expressió oral, memorització... sense
oblidar el treball dels sentiments i emocions que es desprenien dels contes.
I es va fer
en castellà, valencià i fins i tot en alemany. Les activitats portades
endavant han quedat plasmades en
un gran llibre anomenat CUENTITIS
que tenim ja complet amb els
nostres treball i el de les altres escoles tambè. I a banda, en el nostre
col·legi, al final de curs cada alumne s’emportà
a casa els treballs escrits que va fer en un mini Cuentitis personal que
ajudaria a seguir recordant el conte en casa junt als familiars.
Els
contes van agradar molt i al final del curs els alumnes deien que els feia
pesar que s'acabara l’escola perquè CUENTI ja no portaria més contes. Si, era cert que CUENTI ja no en
portaria més perquè ja havia fet la seua tasca de contagiar les grans de llegir
als xiquets d’Albaida. Ara els tocava a ells infondre les ganes de llegir i d'explicar
contes als que els envolten de la mateixa manera que ho havia fet eixe ser tan
estrany que un dia arribà a l’escola per a quedar-se durant el curs sencer. I qui sap? Potser CUENTI torne en altra ocasió
amb més contes plens d'emocions i sentiments tan bonics com els ja llegits.
No hay comentarios:
Publicar un comentario