Què és ser lector?
J C Girbes en el seu llibre "llegir per a creixer" diu que:
-Per a un lector, el temps no és mai una excusa, l'únic que cal són ganes.
-Llegir en valencià o castellà...o anglés... en valencià ajuda a millorar el nostre llenguatge.
-La lectura no ha de ser incompatible amb la resta d'activitats lúdiques, tot és organitzar-se.
-El bon lector tria el que vol i si hi ha un llibre que comença i no agrada, el deixa.
-Ser un bon lector beneficia els aprenentatges, en atenció, memòria... és un instrument per al creixement personal.
-A l'escola es llig, en casa han de continuar fent-ho. El conte és un gran recurs per a treballar el llenguatge oral...però atenció a com s'hi fa.
Com creem lectors-conversadors?
J C Girbes en el seu llibre "llegir per a creixer" diu que:
-Per a un lector, el temps no és mai una excusa, l'únic que cal són ganes.
-Llegir en valencià o castellà...o anglés... en valencià ajuda a millorar el nostre llenguatge.
-La lectura no ha de ser incompatible amb la resta d'activitats lúdiques, tot és organitzar-se.
-El bon lector tria el que vol i si hi ha un llibre que comença i no agrada, el deixa.
-Ser un bon lector beneficia els aprenentatges, en atenció, memòria... és un instrument per al creixement personal.
-A l'escola es llig, en casa han de continuar fent-ho. El conte és un gran recurs per a treballar el llenguatge oral...però atenció a com s'hi fa.
Com creem lectors-conversadors?
-Habituant al xiquet a
que escolte i que ell també siga escoltat.
-Acostumar-lo a que
mire als ulls i que deixe de fer el que està fent quan se li crida.
-Emprant un llenguatge sempre
clar i adult, evitat tecnicismes però si frases explicatives, evitant
diminutius i llenguatge infantilitzat.
-Respectant el ritme
d'expressió de cadascú. Esperar a que parle i no avançar-se.
Després de llegir-lo, el
conte ens pot suggerir activitats i jocs però no és bo llegir i preguntar de
què va, no és bo llegir i preguntar i els personatges... en lloc d'això cal
motivar a que el recorde per a contar-lo a un germà o al pare o mare que no
esta davant.
Partim
de la portada: la mirem,
escodrinyem cada detall, ens adonem qui és l’autor i autora, es pot ampliar
informació si cal mirant a la web, parem l’atenció en l’editorial fen veure que
l’editorial és com la fàbrica. Mirem els dibuixos de la portada, generalment
representa el tema del conte. Juguem a pensar de què pot tractar. Imaginem
possibles personatges i despres al final ja es veu si s’ha encertat.
Mirem
cada imatge interior. Al fil del
relat es va mirant cada il·lustració, es descriu, segons el nivell, el xique
escolta o participa. es pot parar en treballar el vocabulari dels colors o en
altre especific de camps determinats que puguen aparèixer.
Llegim de nou el text. Es pot treballar la comprensió oral, siga
al voltant del text narrat o de les imatges, però sempre de amnera sutil,
camuflat.
Es pot
treballar l’expressió oral fent que explique a la seua manera el que se
li ha llegit, si vol... motivant-lo dient-li que es per a qeu deesprs ho conte
au n germà.
Es pot
treballar la diferencia entre realitat i fantasia.
Es pot
treballar la creativitat canviant el final del conte, canviant personatges o
trames.
Es pot
derivar a contar històries personals viscudes.
*Extracte de la xerrada destinada
als pares
d’infantil per l’estimulació del llenguatge i animació lectora.
Mariló
Sanz,
logopeda i
responsable de la biblioteca del centre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario